Avui us presentem una secció nova del blog: l’art de fer vi i d’aprendre’n amb el Celler Josep Vicens, un espai dedicat a curiositats vitivinícoles. En aquesta ocasió parlarem d’una aliada poc comuna a la nostra zona: la pluja.

En el món de la viticultura, cada gota compta. Tot i que sovint pensem en el sol com a ingredient clau per a una bona collita, la pluja juga un paper fonamental en el desenvolupament saludable dels ceps. Quan plou en el moment oportú, la vinya ho agraeix, i el resultat es reflecteix en la qualitat del raïm i, en definitiva, en els vins que en neixen.

No obstant això, la Terra Alta és una zona de secà, i per això la manca de pluja ens provoca conseqüències devastadores. En els darrers anys hem arribat a l’extrem de què alguns ceps s’han mort per falta d’aigua, un fet que, parlant amb els més grans del poble, no s’havia viscut mai fins ara. Per aquest motiu, cada cop és més comú trobar reg a les plantacions de vinya i d’altres fruiters, una forma per intentar pal·liar les conseqüències de la manca d’aigua de pluja.

La pluja proporciona aigua de manera uniforme i profunda, afavorint que les arrels dels ceps penetrin més en el sòl per trobar-hi humitat. A més a més, l’aigua de pluja afavoreix la dissolució i la disponibilitat dels nutrients presents en el sòl, facilitant-ne l’absorció per part del cep. 

Ara bé, cal recordar que no tota la pluja és positiva. Una pluja excessiva o fora de temps, per exemple, poc abans de la verema, pot afavorir l’aparició de fongs com el míldiu o el botrytis, i fins i tot diluir el most del raïm. Per això, l’equilibri i el moment són claus.
 

En conclusió, la pluja, quan arriba en el moment adequat i en la quantitat justa, és una aliada imprescindible per a la vinya. Enforteix els ceps, nodreix el sòl i ajuda a produir raïm de qualitat.