Lo Raïm

La Terra Alta

La pell de Gandesa

Lo nostre raïm neix en un paisatge banyat pel sol i escombrat per les garbinades i el cerç, a la falda silenciosa de les serres de Pàndols, Cavalls i Puig-Cavaller, damunt argiles i roques calcàries on fa més de cinc generacions ja s’hi acabussaven els nostres avantpassats.

La terra esbocinada

Lo nostre camí no s’entendria sense el llegat dels Vicens i els Vallespí; homes i dones de la terra —los pares, los avis, los rebesavis i més enllà—, que des de 1890 i ininterrompudament han treballat les vinyes escampades pel territori i els han donat valor vinificant de manera honesta els seus raïms.

Aquesta és la seva herència, sense la qual no seriem lo que som avui.

5a generació - Josep i Pau Vicens

4a generació - Josep Vicens i Tere Pellisa

3a generació - Cinta Vallespí i Francisco Vicens

2a generació - Josep Vallespí i Carme Alcoverro

1a generació - Josep Vallespí i Paula Vilafranca

Parcel·les

Practiquem una viticultura d’observació, de cura i 100% ecològica, que ens obsequia amb produccions molt baixes i el raïm ideal per a la seva màxima expressivitat.

01.

Garnatxa blanca

Lo nostre raïm identitari. Identitari perquè no podria ser de cap altra manera en cap altre lloc del món. Com nosaltres mateixos. Per això sabem que aquest raïm és l’únic resultat possible de reunir la delicadesa més subtil i la rusticitat més autèntica de la Terra Alta, on es cultiva 1/3 de la garnatxa blanca de tot lo món.

Carinyena

La carinyena és la intensitat. D’acidesa, de color i de tanins. Un raïm indòmit, que vol la terra pobra i lo treball precís a la vinya.

La Sendrosa

El seu amfiteatre de feixetes i murs de pedra mos obliga a treballar a un altre ritme. La terra és pobra, formada a partir de conglomerats i argiles calcàries que dificulten la vida als ceps vells de més de 70 anys de garnatxa blanca i carinyena que hi creixen i mos donen vins estructurats i alcohòlics que es deixen envellir fàcilment.

02.

Lo Grau

Les vinyes del Grau reposen a l’ombra del contrafort occidental de la Serra de Pàndols, lo Puig Cavaller. Enfrontat al seus vessants escarpats i abruptes, Lo Grau és un indret fresc i tranquil on ens agrada venir, ja sigui per vigilar lo raïm a l’ombra d’un oliver o per compartir un vespre amb amics al pedrís de la torre. És un lloc especial. Potser per això, lo nostre pare va decidir, l’any 1991, plantar-hi el primer syrah de la Terra Alta.

Syrah

Raïm d’un únic indret, que Busca el sol del migdia i l’ombra a recer de la torre. Durant els vespres d’estiu, quan bufa el cerç, la seva pell gruixuda agafa tons blavosos que porten al record la intensitat de la nit.

03.

Macabeu

Lo raïm de sol que concentra tots els daurats, la fruita i les flors d’una maduració primerenca. Un reflex sincer, franc i fresc de vinyes velles de 50 anys d’una maduresa impecable.

Les Serres

El paratge de Les Serres s’estén damunt d’un suau pendent del Coll del Moro, a gairebé 500 metres d’altitud. Entre vestigis de la Guerra Civil i aerogeneradors en constant moviment, els ceps vells i en vas de Les Serres creixen damunt de sòls profunds de gresos, margues i lutites amb incrustacions de carbonat càlcic que mos donen vins d’aroma intens i amb una alta concentració.

04.

Los Perdigons

L’heterogeneïtat de parcel·les de ceps, olivera i ametller són el reflex de l’equilibri del paisatge agrari de la Terra Alta. Bocins de terra amb poc desenvolupament edàfic, superficials i plens de pedra conglomerada que fan pocs quilos de raïm, poques olives i menys ametlles. Los Perdigons, on hi cultivem garnatxes blanques i negres, és un d’aquests indrets.

Garnatxa negra

La pell fina, vermellosa, que tragina amb transparència el caràcter primari de la terra argilosa. Un raïm dolç que madura lentament sota el sol rigorós de Gandesa per brindar-nos vins afruitats i especiats.

05.

Corral d'en Claret

Los murs de pedra seca esglaonen les feixes de syrah i garnatxa blanca d’aquesta vinya enfront de la nostra vista panoràmica preferida de Gandesa. Damunt d’un horitzó calcàric hi trobem margues i gresos amb una alta concentració de carbonat càlcic que mos donen l’expressió més austera de les dues varietats.